Wo Barcelona realitza la campanya #SantJoanSí #TornaLaMàgia per al sector de la pirotècnia.
Segons experts de l’Universitat Oberta de Catalunya UOC, el nou consumidor tindrà menys por de comprar per internet, serà sensible a les marques blanques, allunyat dels hipermercats i pagarà amb targeta
La crisi de la COVID-19 ha impulsat el comerç electrònic i el comerç automàtic, segons els experts
Des de paper higiènic al començament de la pandèmia fins a tint, passant per la farina, durant aquesta crisi el consumidor ha modificat el consum i també la manera de comprar. Però com serà el consumidor de després de la pandèmia? «És evident que molts consumidors han hagut de provar el canal en línia a conseqüència d’aquesta crisi, i s’han adonat de com de còmode i segur és per a ells. Aquesta experiència incrementarà la quota en línia de cada client», afirma Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. De fet, durant aquest mes d’abril a l’Estat espanyol, el canal en línia de gran consum ha aconseguit de mitjana un 40% més de compradors que el 2019.
«El confinament ha fet que el sector de la població que comprava menys per internet, els més grans de 55-60 anys, ara és el que ha necessitat més fer-ho, sobretot els més grans de 70 anys, que són els més vulnerables a la malaltia i els que, per tant, han d’estar més confinats i sense ajuda dels familiars», afirma Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Segons dades de Kantar, cada setmana s’ha anat incrementant la mida de les cistelles de compra, i han augmentat tots els perfils d’edat i fins i tot les categories de productes frescos, que fins ara eren l’assignatura pendent de la compra per internet. «En el sector de l’alimentació, la venda en línia de productes frescos no acabava de tenir èxit. El consumidor preferia comprar aquesta mena de producte presencialment, però el confinament l’està afavorint; si el consumidor comprova que el producte que rep a casa compleix les expectatives, és molt probable que després de la crisi segueixi comprant per Internet», explica Soler.
Però, després de la quarantena, els consumidors tornaran a la rutina o seran fidels a aquests hàbits nous? «Molt probablement, aquest consumidor de més edat continuï comprant per internet perquè ha perdut la por de fer-ho; les persones grans han superat la inseguretat i la desconfiança que els generava el comerç electrònic i han pogut comprovar la comoditat que representa», respon Soler.
Creix l’a-commerce, la compra en línia programada i automàtica
Durant el confinament, el comerç electrònic (e-commerce) no ha estat l’únic que ha guanyat adeptes. «La situació de la COVID-19 ha impulsat el comerç electrònic, però passa el mateix amb el comerç automatitzat (a-commerce), sobretot per la comoditat que significa per al consumidor», afirma Xavier García, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. El comerç automatitzat (a-commerce o automated commerce) és una manera de comprar a partir de la qual el client programa una compra determinada i n’automatitza el procés sense necessitat de participar-hi més. Normalment s’utilitza per a productes recurrents o que es consumeixen habitualment. «Hi ha productes de poc valor que necessitem quotidianament però que només pensem a comprar quan ens fan falta (productes de neteja, higiene personal, determinats aliments…). Si ens arriben a casa sense haver-los de demanar, amb la periodicitat adequada, és un estalvi de temps i de problemes», afirma García. L’expert afegeix que, si els grans operadors de comerç automatitzat aconsegueixen afinar els algoritmes, s’implantarà en moltes més cases. «A més, com que els operadors poden preveure el volum de compres d’un producte per part de cada consumidor, poden oferir preus molt més competitius», assenyala.
Però el consumidor de després de la pandèmia no solament comprarà per internet: els experts coincideixen que tindrà un vessant dual, en línia i presencial. «Es continuarà comprant en línia perquè hi ha molta gent que té por d’anar a les grans superfícies. Possiblement això impulsarà el petit comerç de proximitat, que ofereix un producte de qualitat i a bon preu i que no té les aglomeracions de gent que poden tenir les grans superfícies», explica Ana Isabel Jiménez Zarco, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. En aquesta línia, segons dades de Kantar, els supermercats de barri o regionals i les cadenes amb més presència als barris —com DIA o Eroski— han guanyat quota en el mercat de gran consum davant els grans hipermercats.
Tornarà a la marca blanca i estarà més atent a promocions i ofertes
La greu crisi econòmica que deixa aquesta pandèmia implica directament una pèrdua de capacitat econòmica dels consumidors. «Probablement, apostarà per productes més bàsics i barats i racionalitzaran la compra, de manera semblant al que va passar durant la crisi de l’any 2008», afirma Gázquez-Abad. Segons l’expert, assistirem a una nova reducció de l’oferta de moltes cadenes –no tant accentuada com en la crisi anterior- a fi de poder oferir una cistella de la compra més barata sense que deixi de ser completa. Un consumidor que perdi capacitat econòmica serà un client més atent a les ofertes i promocions. «Incrementarà la sensibilitat del consumidor cap al preu i, per tant, també augmentarà la seva sensibilitat per les promocions. És probable que assistim a un increment de la pressió promocional en moltes cadenes i marques», explica Gázquez-Abad.
«En aquest context, moltes de les marques del distribuïdor o marques blanques es veuran beneficiades de la situació, ja que una racionalització més gran, fruit d’una capacitat econòmica més baixa, portarà el consumidor a valorar més les marques amb una millor relació qualitat-preu», afegeix Gázquez-Abad. Tot i que vaticina un increment de les marques blanques, l’expert afirma que serà lleu, lluny del creixement del 10 % de quota de mercat que hi va haver entre els anys 2007 i 2013, per exemple.
«La manera de consumir serà més controlada perquè les economies domèstiques es veuran perjudicades. La tendència ecològica dels darrers anys dependrà del poder adquisitiu de cada família: el producte ecològic sol ser més car i, per tant, pot esdevenir el “luxe” de les economies altes», afirma Soler. A més, l’experta afegeix que, «tot i que les marques blanques han introduït cada vegada més el producte ecològic a les seves gammes, i atès que la crisi econòmica que patim ara dispararà el consum de marques blanques (com va passar durant la darrera crisi), si els preus són assequibles, podria ser que el consumidor consumeixi marca blanca, però també producte ecològic», afegeix l’experta.
El consumidor paga con tarjeta por miedo al contagio
Según datos del banco móvil N26, la retirada de efectivo en España cayó un 68 % durante el mes de marzo, en el inicio del confinamiento. De hecho, esta es la primera crisis en la que la demanda de efectivo disminuye en lugar de aumentar. Así, el pago con tarjeta será la modalidad preferida de los consumidores, y eso es una buena noticia para los vendedores. «Como consecuencia del miedo al contagio, es casi seguro que el consumidor utilizará menos efectivo para realizar sus compras en supermercados (y, en general, en los comercios minoristas) e incrementará el uso de la tarjeta y de medios de pago móvil», afirma Gázquez-Abad. Además, añade que «eso beneficia también a las tiendas, ya que está demostrado que el uso de tarjeta —en lugar de efectivo— incrementa el nivel de impulsividad de las compras y aumenta el gasto medio por cada ocasión de compra». Este factor puede incrementar el número de acciones promocionales en los puntos de venta para estimular las compras impulsivas y no planificadas.
El consumidor de moda, ¿cambiará?
Y el consumidor de moda, ¿modificará su patrón de consumo en detrimento de la moda rápida (fast fashion) o saldrá a comprar masivamente? «Mucha gente aprovechará la apertura de las tiendas físicas como una forma de “salir” y “disfrutar” del desconfinamiento. Aparte de la compra de productos de moda y complementos, el consumidor utiliza la visita a las tiendas como una manera de obtener un valor no funcional sino más bien relacional, hedónico o de distracción», señala Jiménez Zarco.
En esta línea, Neus Soler concluye que aunque la gente haya adoptado ya una conciencia medioambiental, si pasa dificultades económicas hará pasar el interés individual por encima del colectivo o comunitario. De modo que si su economía no les permite comprar un producto ecológico o producido de forma sostenible por ejemplo, por buena voluntad que tenga, no podrá colaborar con el medio ambiente.
Related posts
