Johannes Brahms va escriure una de les seves pàgines més cèlebres per a orquestra endinsant-se en la generació clàssica. La música de Ludwig van Beethoven i de Franz Joseph Haydn és el paradigma de treball motívic mínim en què Brahms s’emmiralla, conscient de ser continuador de la tradició simfònica vienesa. De la mateixa manera que els clàssics recorren a temes d’aparença simple per a elaborar un conjunt de variacions que ultrapassen el tema de partida, Brahms utilitza un tema dels Divertimenti atribuïts a Haydn per a realitzar vuit variacions que exploten tota la paleta de recursos orquestrals.